Salta al contingut

Inici / Investigació

Investigació

El projecte combina un estudi clínic amb adolescents i estudis experimentals amb ratolins. Cada tècnica es presenta amb un resum breu i, quan l'equip l'ha detallada, amb la descripció completa del protocol.

28tècniques

Estudi clínic

Estudis amb adolescents

Tots els participants reben informació sobre les característiques de l'estudi abans de la seua inclusió, i han de donar el seu consentiment informat per a participar, respondre a les escales i qüestionaris i proporcionar mostres de sang per als estudis biològics. Se sol·licitarà l'aprovació dels comités d'ètica de l'Hospital Universitario 12 de Octubre (per a la inclusió de pacients) i de la Universidad Miguel Hernández (per a la manipulació de les mostres de sang).

Selecció de pacients, estudis genètics i escales d'avaluació.
Selecció de pacients, estudis genètics i escales d'avaluació.

Escales i qüestionaris per al diagnòstic de trastorns mentals

  • K-SADSEntrevista diagnòstica per a xiquets i adolescents sobre trastorns afectius i esquizofrènia

    Entrevista diagnòstica semiestructurada que avalua episodis actuals i passats de psicopatologia en xiquets i adolescents (6–18 anys), integrant la informació del pare/mare i de l'adolescent.

    Llegir la descripció completa

    Entrevista diagnòstica semiestructurada dissenyada per a avaluar episodis actuals i passats de psicopatologia en xiquets i adolescents (generalment d'entre 6 i 18 anys). Combina la informació obtinguda conjuntament del pare/mare i de l'adolescent i posteriorment integra les dades mitjançant consens clínic.

    Referències: Kaufman et al., 1997

  • PHQ-9 / PHQ-AQüestionari sobre la salut del pacient, modificat per a adolescents

    Escala d'autoavaluació de la gravetat dels símptomes depressius durant les últimes dues setmanes en adolescents d'11 a 18 anys, amb nou ítems puntuats de 0 a 3.

    Llegir la descripció completa

    Escala d'autoavaluació que mesura la gravetat dels símptomes de depressió durant les últimes dues setmanes en adolescents (d'entre 11 i 18 anys). Avalua nou ítems: anhedonia, estat d'ànim depressiu o irritable, trastorns del son, canvis en la gana o el pes, fatiga, sentiments de culpa o d'inutilitat, dificultat per a concentrar-se, retard psicomotor o agitació, i pensaments d'autolesió o suïcidi. Cada ítem es puntua en una escala tipus Likert de 4 punts que va de 0 (gens) a 3 (quasi tots els dies). Les respostes se sumen per a obtindre una puntuació total.

    Referències: Kroenke, Spitzer & Williams, 2001

  • CHRT-SRAutoinforme concís de seguiment de riscos per a la salut

    Qüestionari breu, validat per a adolescents, que avalua la gravetat dels pensaments suïcides i els factors de risc associats durant l'última setmana (16 ítems, puntuació 0–64).

    Llegir la descripció completa

    Qüestionari breu d'autoavaluació, validat per a adolescents, que avalua la gravetat dels pensaments suïcides i els factors de risc associats al suïcidi durant l'última setmana. Avalua 16 ítems relacionats amb el pessimisme, la impotència, el suport social, la desesperança, la impulsivitat, la irritabilitat i els pensaments suïcides. Els ítems es puntuen en una escala tipus Likert de 5 punts que va de 0 («totalment en desacord») a 4 («totalment d'acord»). La puntuació total (0–64) s'obté de manera que les puntuacions més altes reflecteixen un major risc de suïcidi i una major freqüència de pensaments suïcides.

    Referències: Mayes et al., 2018

  • Altres escales de valoració de la psicopatologia

    Escales de valoració d'ansietat, depressió, trastorn per estrés posttraumàtic (TEPT), trastorn límit de la personalitat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns alimentaris.

Qüestionaris per a avaluar les experiències traumàtiques en la infància

  • CTQ-SFQüestionari de trauma infantil (versió abreujada)

    Instrument d'autoavaluació de 28 ítems que avalua retrospectivament cinc tipus de maltractament i abandonament infantil, amb una escala addicional de minimització.

    Llegir la descripció completa

    És un instrument d'autoavaluació per a adults i adolescents que avalua el maltractament i l'abandó infantil de manera retrospectiva. El qüestionari consta de 28 ítems agrupats en cinc escales que avaluen cinc tipus de maltractament àmpliament acceptats: abandó físic, abandó emocional, maltractament emocional, maltractament físic i abús sexual. Cada escala comprén cinc ítems que es puntuen en una escala tipus Likert de 5 punts. Tres ítems addicionals componen l'escala de minimització, destinada a detectar respostes socialment desitjables o informes de trauma falsos negatius.

    Referències: Bernstein et al., 2003

  • Victimització per assetjament escolar (qüestionari Olweus revisat)

    Sis ítems de la versió espanyola del qüestionari Olweus revisat sobre les formes d'assetjament patides en els últims 30 dies; es considera victimització respondre «a vegades» o «sovint» a qualsevol d'elles.

    Llegir la descripció completa

    La victimització per assetjament escolar (bullying) s'avalua mitjançant sis ítems extrets de la versió en espanyol del qüestionari Olweus revisat sobre assetjadors i víctimes. Es pregunta als participants: «Has patit assetjament en el recinte escolar o en els seus voltants en els últims 30 dies d'alguna de les formes següents? (1) s'han burlat de tu amb malícia; (2) t'han exigit diners o pertinences; (3) t'han exclòs o aïllat intencionadament de les activitats en grup; (4) has patit amenaces o intimidació; (5) t'han colpejat, donat puntades, espentat, estret o tancat en una habitació; o (6) t'han ridiculitzat per un defecte físic o pel teu aspecte». Cada ítem té tres opcions de resposta: (1) mai, (2) de vegades i (3) sovint. La victimització per assetjament escolar es defineix com una variable dicotòmica: es considera que han patit victimització els qui responguen que, de vegades o sovint, han patit algun tipus d'assetjament en els últims 30 dies.

    Referències: Kyriakides, Kaloyirou & Lindsay, 2006

Estudis genètics

  • Mostres de sang

    A cada pacient se li extrauen 20 ml de sang perifèrica a la Unitat d'Adolescents de l'Hospital Universitario 12 de Octubre; les mostres es processen a la Universidad Miguel Hernández.

    Llegir la descripció completa

    En la Unitat d'Adolescents de l'Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid, a cada pacient se li extrauen 20 ml de sang perifèrica en tubs desfibrinats o tractats amb anticoagulant. Aquestes mostres es processen posteriorment en la Universitat Miguel Hernández.

  • Aïllament de limfòcits per a estudis transcriptòmics

    Els limfòcits se separen de la resta de cèl·lules sanguínies mitjançant un gradient de densitat amb Ficoll-Paque PLUS i breus rentatges.

    Llegir la descripció completa

    Amb les mostres de sang recollides es fa l'aïllament de limfòcits mitjançant un gradient de densitat amb el reactiu Ficoll-Paque PLUS (GE Healthcare). La sang desfibrinada o tractada amb anticoagulant s'aboca en capes sobre la solució de Ficoll-Paque PLUS i se centrifuga durant un període breu de temps. La migració diferencial durant la centrifugació dona lloc a la formació de capes que contenen diferents tipus de cèl·lules. La capa inferior inclou eritròcits, que el Ficoll agrega i sedimenta completament a través del Ficoll-Paque PLUS. La capa situada immediatament per damunt de la dels eritròcits conté principalment granulòcits, els quals, a la pressió osmòtica de la solució de Ficoll-Paque PLUS, assoleixen una densitat prou alta per a migrar a través de la capa de Ficoll-Paque PLUS. A causa de la seua menor densitat, els limfòcits es troben en la interfície entre el plasma i el Ficoll-Paque PLUS, juntament amb altres partícules que sedimenten lentament (plaquetes i monòcits). A continuació, els limfòcits es recuperen de la interfície i se sotmeten a passos breus de llavat.

  • Anàlisis transcriptòmiques

    L'ARN total dels limfòcits es quantifica, es retrotranscriu a ADNc i s'analitza amb l'assaig Affymetrix Clariom S humà, que mesura l'expressió de més de 20 000 gens.

    Llegir la descripció completa

    L'ARN total s'obté a partir de limfòcits utilitzant TRI Reagent® (Applied Biosystems, Madrid, Espanya). L'ARN total resultant s'avalua i es quantifica mitjançant un NanoDrop i un bioanalitzador Agilent 2100 (Thermo Fisher Scientific, MA, EUA). Després de la digestió amb ADNasa, es du a terme la transcripció inversa per a obtindre l'ADN complementari (ADNc) seguint les instruccions del fabricant (kit de transcripció inversa d'ADNc d'alta capacitat amb inhibidor d'ARNasa, Applied Biosystems, Madrid, Espanya). Es fa una anàlisi transcriptòmica utilitzant l'assaig Affymetrix Clariom S, humà (Applied Biosystems de Thermo Fisher Scientific Inc, Waltham, MA, EUA, 902927), que permet mesurar amb precisió l'expressió a nivell gènic de més de 20 000 gens ben anotats.

  • PCR en temps real de gens seleccionats

    L'abundància relativa dels gens seleccionats a partir de la transcriptòmica es quantifica amb plaques TaqMan personalitzades, usant l'ARN ribosòmic 18S com a referència i el mètode 2−ΔΔCt.

    Llegir la descripció completa

    Les anàlisis quantitatives de l'abundància relativa dels elements crítics seleccionats (sobre la base dels resultats transcriptòmics) es fan en el sistema StepOne™ (Applied Biosystems, Madrid, Espanya). Les plaques personalitzades per a PCR en temps real de matrius d'expressió gènica (TaqMan Gene Expression Array) contenen un colorant fluorescent específic per a l'ADN bicatenari de cada objectiu clau. El gen de referència utilitzat és l'ARN ribosòmic 18S. Totes les combinacions d'encebadors (iniciadors) i sondes s'optimitzen i es validen per a la quantificació relativa de l'expressió gènica. Les dades del gen es normalitzen respecte al gen de referència endogen, i el canvi relatiu en l'abundància del gen diana es determina mitjançant el mètode 2−ΔΔCt.

Model animal

Protocols d'estrés en ratolins

S'utilitzen ratolins C57BL/6J mascles i femelles, de 4 setmanes (adolescents), adquirits a Charles River (Madrid, Espanya). Els ratolins s'allotgen en grups, en condicions estàndard de temperatura i humitat, amb un cicle de 12 hores de llum/foscor (llums enceses a les 08:00 h) i amb lliure accés a menjar i aigua. La cura dels animals i els protocols experimentals s'ajusten a les directrius del Comité de Benestar Animal de la Universidad Miguel Hernández i de la Universitat de València, de conformitat amb la legislació europea (2003/65/CE).

  • SMSeparació materna

    La meitat de les ventrades se separen de la mare 12 hores els dies postnatals 8 i 12, sobre una manta tèrmica a la temperatura del niu; es desmamen el dia 21 i la conducta s'avalua des del dia 28.

    Llegir la descripció completa

    Utilitzem el mateix protocol publicat pel nostre grup. En resum, es fa un seguiment de les femelles gestants dues vegades al dia per a detectar el naixement de les cries. El dia del naixement es considera el dia postnatal 0 (DPN 0). En el DPN 1, les ventrades es redueixen a 10 cries per a estandarditzar la grandària de la ventrada i reduir certa variabilitat entre ventrades. La meitat de les ventrades es retiren del niu durant 12 hores al dia en els dies DPN 8 i 12 (20:00–08:00 h; ratolins separats de la mare). Les cries es col·loquen en un recipient de plàstic independent que conté una capa d'encenalls de niu i es traslladen a una altra sala. Les gàbies es col·loquen sobre un coixinet tèrmic a la temperatura del niu (32,5 °C) per a evitar l'estrés addicional derivat de la hipotèrmia. Les cries de les ventrades restants (ventrades de control no separades de la mare) es deixen amb la seua mare sense ser molestades. Després de 12 hores, les ventrades es tornen al niu al costat de les seues mares. El dia 21 després del naixement (DPN 21), es desmamen les ventrades. Les femelles i els mascles de la ventrada s'allotgen en grups de cinc a sis en gàbies grans transparents de policarbonat (46 × 24 × 15 cm). Les anàlisis conductuals es fan el dia 28 després del naixement (DPN 28), i es manipula els ratolins durant una setmana abans d'iniciar els experiments.

    Referències: García-Gutiérrez et al., 2016

    Separació materna i avaluació conductual.
    Separació materna i avaluació conductual.
    Les cries, separades de la mare en un recipient a part.
    Les cries, separades de la mare en un recipient a part.
  • DSRDerrota social repetida

    Durant 10 dies consecutius, el ratolí adolescent passa 10 minuts en la gàbia d'un agressor diferent cada dia i després 24 hores separat d'ell per una barrera; els controls s'allotgen en parella sense contacte físic.

    Llegir la descripció completa

    S'utilitzen ratolins CD-1 o OF1 com a agressors. Els ratolins C57BL/6J adolescents (DPN 28) es divideixen aleatòriament en grups de control i d'estrés per derrota social repetida (DSR) i se sotmeten al paradigma de DSR segons un protocol estàndard. Cada ratolí del grup de DSR es col·loca directament en la gàbia del ratolí agressor durant 10 minuts (estrés físic) i, a continuació, es trasllada a un costat de la gàbia protegit per una barrera perquè experimente estrés psicològic durant 24 hores. Aquest procediment es repeteix durant 10 dies consecutius, i el ratolí adolescent s'enfronta amb un nou agressor cada dia durant els 10 dies de derrota social per a evitar l'habituació a un únic agressor. D'altra banda, els ratolins de control s'allotgen en parella amb altres ratolins adolescents, però tots dos es mantenen separats pel divisor acrílic. Tots els ratolins de control es roten cada dia, igual que els ratolins sotmesos a derrota social, però mai se'ls permet el contacte físic amb el seu respectiu company de gàbia. A continuació, es fan proves de comportament en diferents moments.

    Referències: Golden, Covington, Berton & Russo, 2011

    Derrota social repetida (10 dies) i avaluació conductual.
    Derrota social repetida (10 dies) i avaluació conductual.
    El ratolí C57BL/6J i l'agressor, separats per la barrera.
    El ratolí C57BL/6J i l'agressor, separats per la barrera.
    Variant vicària (femelles): el ratolí observador presencia la confrontació darrere de la barrera.
    Variant vicària (femelles): el ratolí observador presencia la confrontació darrere de la barrera.
  • ECLIEstrés crònic lleu impredictible

    Durant 3 setmanes, els ratolins adolescents s'exposen diverses vegades al dia a estressors lleus i impredictibles: gàbia mullada, privació d'aliment, immobilització, llum estroboscòpica, inversió del cicle de llum, gàbia inclinada i soroll intens.

    Llegir la descripció completa

    Els ratolins adolescents (DPN 28) se sotmeten a un estrés crònic lleu impredictible (unpredictable chronic mild stress, UCMS) durant 3 setmanes, seguint el nostre protocol publicat anteriorment amb xicotetes modificacions. En resum, els ratolins se sotmeten diverses vegades al dia a un o més dels estímuls o factors estressants següents: gàbia mullada, privació d'aliment, estrés per immobilització, període d'il·luminació estroboscòpica (150 centelleigs/min), inversió del cicle de llum/foscor, gàbia inclinada (45°) i soroll intens (90–105 dB). Seguint els procediments que es descriuen més avant, s'avaluen les alteracions conductuals en diferents moments.

    Referències: García-Gutiérrez, Pérez-Ortiz, Gutiérrez-Adán & Manzanares, 2010

    Estrés crònic lleu impredictible (21 dies) i avaluació conductual.
    Estrés crònic lleu impredictible (21 dies) i avaluació conductual.
    El ratolí en la seua gàbia, davall d'un dels estressors lleus.
    El ratolí en la seua gàbia, davall d'un dels estressors lleus.
Model animal

Anàlisi conductual

Els observadors analitzen tots els experiments sense conéixer a quina intervenció d'estrés o control s'han sotmés els animals.

Avaluació de la reactivitat emocional

  • LDBCaixa de llum i foscor

    Avalua el comportament semblant a l'ansietat: dos compartiments, un il·luminat i un altre fosc, units per un túnel; durant 5 minuts es registren el temps en la zona clara i les transicions.

    Llegir la descripció completa

    S'utilitza per a avaluar el comportament semblant a l'ansietat. L'aparell consta de dos compartiments de metacrilat (20 × 20 × 15 cm), un de transparent i un altre de negre i opac, separats per un túnel opac (4 cm). El compartiment clar està il·luminat amb una làmpada (60 W) situada a 25 cm per damunt d'ell. Al començament de la sessió de 5 minuts, es col·loquen els ratolins en la caixa clara, davant del túnel. Es registren el temps total passat en la caixa clara i el nombre de transicions entre els compartiments.

    Referències: Crawley & Goodwin, 1980 · García-Gutiérrez & Manzanares, 2011

    Un ratolí passa del compartiment il·luminat al fosc.
    Un ratolí passa del compartiment il·luminat al fosc.
  • EPMLaberint elevat en creu

    Avalua comportaments relacionats amb l'ansietat: quatre braços en creu a 50 cm del sòl, dos oberts i dos tancats; durant 5 minuts es mesura el temps en els braços oberts i les transicions.

    Llegir la descripció completa

    S'utilitza per a avaluar comportaments relacionats amb l'ansietat. L'aparell consta de quatre braços (dos oberts i dos tancats), que formen una creu a 50 cm del sòl. A l'inici de la prova, es col·loca els ratolins en el quadrat central, orientats cap a un dels braços tancats. Durant 5 minuts, es registren el temps total passat en els braços oberts i tancats (i es calcula el percentatge de temps passat en els oberts) i el nombre de transicions entre els braços oberts i els tancats.

    Referències: García-Gutiérrez & Manzanares, 2011 · Lister, 1987

    Un ratolí explora un dels braços oberts del laberint.
    Un ratolí explora un dels braços oberts del laberint.
  • SIProva d'interacció social

    Avalua l'evitació social: el ratolí explora un camp obert amb un recinte buit i després amb un ratolí desconegut dins; el quocient de temps en la zona d'interacció distingeix els animals susceptibles (< 1) dels resilients (≥ 1).

    Llegir la descripció completa

    S'utilitza per a avaluar el comportament d'evitació social. Seguint el protocol descrit anteriorment amb xicotetes modificacions, la prova consisteix en dues sessions. En la primera sessió, de 2,5 minuts de durada (sense objectiu social), es permet que un ratolí experimental (control o derrotat) explore lliurement un camp obert (42 × 42 × 42 cm) equipat amb un recinte tancat de malla metàl·lica o metacrilat perforat (10 × 10 × 6,5 cm) situat en un costat del camp obert, que roman buit durant la primera sessió. Al final de la primera sessió, es retira el ratolí experimental del camp obert i es col·loca en el recinte tancat un ratolí desconegut de la mateixa edat que el subjecte experimental (objectiu social). En la segona sessió, de 2,5 minuts de durada (amb l'objectiu social present), es reintrodueix el ratolí experimental en el camp obert, on es troba l'objectiu social dins del recinte tancat, i se li permet explorar de nou lliurement el camp obert.

    Tota la prova es grava en vídeo i s'analitza amb el programari SMART Video Tracking (Panlab, Espanya) per a obtindre l'índex d'interacció social (SIR), dividint el temps (en segons) que el ratolí experimental passa en la zona d'interacció (una àrea de 8 cm que envolta el recinte tancat) quan l'objectiu social està present pel temps passat en la zona d'interacció quan l'objectiu social està absent. Si el SIR és < 1, el ratolí és susceptible a l'estrés i desenvolupa un comportament d'evitació social; per contra, si l'índex d'interacció social és ≥ 1, el ratolí és resilient i no desenvolupa un comportament d'evitació social.

    Referències: Berton et al., 2006 · Golden et al., 2011

    El ratolí s'acosta al recinte que allotja un ratolí desconegut.
    El ratolí s'acosta al recinte que allotja un ratolí desconegut.
  • TSTProva de suspensió per la cua

    Avalua la desesperació conductual: el ratolí se suspén per la cua durant 6 minuts i es mesura la durada de la immobilitat.

    Llegir la descripció completa

    S'utilitza per a avaluar la desesperació conductual. Se suspén els ratolins individualment per la cua, fixant-los amb cinta adhesiva (col·locada aproximadament a 1–2 cm de la punta de la cua) a l'extrem d'una palanca suspesa sobre la superfície d'una taula (la distància a la superfície de la taula és de 35 cm). Es mesura la durada de la immobilitat durant 6 minuts. En aquesta situació, els ratolins desenvolupen comportaments orientats a la fugida intercalats amb episodis d'immobilitat la durada dels quals va augmentant progressivament.

    Referències: García-Gutiérrez et al., 2010 · Vaugeois, Odievre, Loisel & Costentin, 1996

    El ratolí, suspés per la cua d'una barra horitzontal.
    El ratolí, suspés per la cua d'una barra horitzontal.
  • NSFTProva d'alimentació suprimida per novetat

    Mesura la hiponeofàgia induïda per l'ansietat: després de 24 hores sense menjar, es registra quant tarda el ratolí a començar a menjar una boleta d'aliment al centre de la gàbia de prova i quant menja en 5 minuts.

    Llegir la descripció completa

    Aquesta prova mesura la hiponeofàgia induïda per l'ansietat. L'aparell consisteix en una gàbia quadrada i transparent de metacrilat de 40 × 40 × 50 cm. En el moment de la prova, es col·loca una sola boleta d'aliment sobre una plataforma de paper blanc situada al centre de la gàbia. Abans de l'experiment, es priva els ratolins d'aliment durant 24 hores i, a continuació, es col·loca cada ratolí en un cantó de l'aparell. Es mesuren la latència fins que comencen a menjar i la quantitat total de boleta d'aliment (g) ingerida durant 5 minuts.

    Referències: García-Gutiérrez et al., 2010 · Surget et al., 2008

    El ratolí s'acosta a la boleta d'aliment, al centre de la caixa.
    El ratolí s'acosta a la boleta d'aliment, al centre de la caixa.
  • SCIProva de consum de sacarosa

    Mesura l'anhedonia: després de 18 hores sense menjar ni aigua, es registra la ingesta d'una solució de sacarosa a l'1 % durant 1 hora, en mg per gram de pes corporal.

    Llegir la descripció completa

    Aquesta prova mesura l'anhedonia. La ingesta de sacarosa (solució de sacarosa a l'1 %) es mesura durant un període d'1 hora, després de 18 hores de privació de menjar i aigua, i s'expressa en mg de sacarosa per gram de pes corporal.

    Referències: García-Gutiérrez et al., 2010 · Li et al., 2007

    El ratolí beu de la botella amb la solució de sacarosa.
    El ratolí beu de la botella amb la solució de sacarosa.

Avaluació de deterioraments cognitius

  • NORProva de reconeixement d'objectes nous

    Avalua la memòria a llarg termini aprofitant la preferència innata per la novetat: 24 hores després d'explorar dos objectes iguals, un se substitueix per un altre de nou i es calcula l'índex de discriminació.

    Llegir la descripció completa

    Els rosegadors tenen una preferència innata per la novetat, la qual cosa s'usa per a avaluar el deteriorament cognitiu. Aquesta prova segueix el protocol descrit anteriorment. El primer dia, s'habitua els ratolins a l'arena amb dos objectes A idèntics durant 5 minuts. Per a avaluar la memòria a llarg termini, 24 hores després de l'habituació, s'exposa els ratolins a un objecte A (objecte familiar) i a un objecte B (objecte nou) durant 5 minuts. En les dues sessions es mesura el temps d'exploració de cada objecte. L'índex de discriminació es calcula com la diferència entre el temps dedicat a explorar l'objecte nou i l'objecte familiar, dividida pel temps total d'exploració dels dos objectes: (objecte B − objecte A) / (objecte A + objecte B). Un índex de discriminació elevat reflecteix una millor retenció de la memòria respecte a l'objecte familiar.

    Referències: Ennaceur, Neave & Aggleton, 1997 · Busquets-García et al., 2018

    El ratolí explora l'objecte nou; al seu costat, l'objecte familiar.
    El ratolí explora l'objecte nou; al seu costat, l'objecte familiar.
  • Laberint en Y

    Avalua la memòria de treball espacial a curt termini mitjançant l'alternança espontània entre els tres braços del laberint durant 8 minuts.

    Llegir la descripció completa

    El comportament d'alternança espontània en la prova del laberint en Y s'utilitza per a avaluar la memòria de treball espacial a curt termini dels ratolins. El laberint en Y consta de tres braços de plàstic opac amb un angle de 120° entre ells. Els ratolins es col·loquen amb cura al centre del laberint i se'ls donen 8 minuts per a explorar-lo. Es defineix l'entrada en un braç com la incursió de les quatre extremitats i la cua en un dels braços del laberint en Y. L'entrada seqüencial dels ratolins en els tres braços diferents constitueix una alternança. Després de cada experiment, el laberint es neteja amb alcohol al 75 % per a garantir que l'olor no interferisca en l'experiment. La conducta de l'animal en el laberint en Y es detecta a través del sistema d'adquisició d'imatges (SMART, Panlab). El percentatge d'alternança espontània es calcula com (alternances espontànies) / (nombre total d'entrades als braços − 2) × 100.

    Referències: Duchon et al., 2020

    El ratolí recorre un dels tres braços del laberint.
    El ratolí recorre un dels tres braços del laberint.

Avaluació de la vulnerabilitat al consum d'etanol

  • DIDConsum d'alcohol en la foscor

    Model de consum compulsiu: durant quatre setmanes, de dilluns a dijous i tres hores després de l'inici de la fase fosca, els ratolins disposen d'etanol al 20 % durant dues hores (quatre el dijous) i es mesura la ingesta en g/kg.

    Llegir la descripció completa

    Per a aquest procediment experimental, seguim el protocol descrit anteriorment pel nostre grup. Aquest paradigma és un model animal àmpliament acceptat de consum compulsiu d'etanol que afavoreix una ingesta elevada d'aquesta substància. Durant les dues primeres setmanes, s'acostuma els ratolins a beure aigua dels tubs de beguda. Aquest paradigma es du a terme de dilluns a dijous (del dia 1 al dia 4) durant quatre setmanes (DID-1 a DID-4). En resum, tres hores després de l'inici del cicle de foscor, es posen a disposició dels ratolins tubs de beguda plens d'etanol (20 % v/v) durant dues hores de dilluns a dimecres (d'11:00 a 13:00) i quatre hores el dijous (d'11:00 a 15:00). Durant l'exposició a l'etanol, es retiren els tubs de beguda que contenen aigua. Una vegada finalitzada la sessió, es torna a proporcionar aigua ad libitum. La ingesta d'etanol (g/kg) es mesura després de la sessió de quatre hores.

    Referències: Viudez-Martínez, García-Gutiérrez & Manzanares, 2020

    El ratolí beu de la botella d'etanol durant la fase fosca.
    El ratolí beu de la botella d'etanol durant la fase fosca.
  • OEAAutoadministració oral d'etanol

    Mesura el consum d'etanol al 8 % i la motivació per a obtindre'l en cambres operants, amb programes de raó fixa (FR1, FR3) i de raó progressiva; en aquest últim s'obté el punt de ruptura.

    Llegir la descripció completa

    Aquesta prova es du a terme per a determinar el consum d'etanol i la motivació a consumir, seguint un protocol descrit anteriorment. Un total de 22 cambres operants (Panlab, Barcelona, Espanya) estan connectades al programari PACKWIN (Panlab, Barcelona, Espanya) per a controlar l'administració d'estímuls i líquids, així com per a registrar les respostes operants. Després d'un entrenament amb solució de sacarina (0,2 %) i una fase de substitució per a augmentar progressivament la concentració d'etanol i reduir la de sacarina, s'avalua el consum d'etanol al 8 % (v/v) i la motivació per a obtindre'l en les condicions experimentals següents:

    Programa de reforç de raó fixa 1 (FR1): cinc sessions diàries d'1 h en les quals, en respondre una vegada en la palanca activa, el ratolí desencadena l'alliberament d'un reforç.

    Programa de reforç de raó fixa 3 (FR3): cinc sessions diàries d'1 h en les quals, en respondre tres vegades en la palanca activa, el ratolí desencadena l'alliberament d'un reforç.

    Programa de reforç de raó progressiva (PR): una sessió de 2 hores en la qual el nombre de respostes que han de fer els ratolins per a obtindre reforços augmenta segons la sèrie següent: 1-2-3-5-12-18-27-40-60-90-135-200-300-450-675-1000. Durant la sessió de PR, s'obté el punt de ruptura (break point), que correspon al nombre màxim de pulsacions de la palanca activa que cada animal pot fer per a aconseguir un reforç.

    Referències: Viudez-Martínez, García-Gutiérrez, Fraguas-Sánchez, Torres-Suárez & Manzanares, 2018

    El ratolí, davant del port actiu de la cambra operant.
    El ratolí, davant del port actiu de la cambra operant.
Model animal

Anàlisis moleculars

Transcriptòmica espacial i immunohistoquímica després de l'avaluació conductual.
Transcriptòmica espacial i immunohistoquímica després de l'avaluació conductual.
  • Transcriptòmica espacial

    Amb la plataforma MERSCOPE de l'Instituto de Neurociencias (tècnica MERFISH) s'obté el perfil transcriptòmic de cèl·lules individuals, amb resolució espacial, en talls de CPFm i HIP, usant un panell personalitzat de 300 gens de micròglia, astròglia i activitat neuronal.

    Llegir la descripció completa

    Es du a terme utilitzant la plataforma MERSCOPE, disponible en l'Instituto de Neurociencias, basada en la tècnica combinatòria MERFISH (hibridació in situ per fluorescència multiplexada i resistent a errors) per a estudiar el perfil transcriptòmic de cèl·lules individuals amb resolució espacial en els teixits. En resum, se sacrifica els ratolins amb CO₂, s'inclouen els cervells en medi d'inclusió de temperatura òptima de tall (OCT), es congelen en gel sec i s'emmagatzemen a −80 °C fins al seu seccionament. Els cervells es tallen en un criòstat i es recullen seccions de 10 μm de gruix que contenen les regions d'interés, la CPFm i l'HIP, segons l'atles de Paxinos i Franklin, i es col·loquen en el portaobjectes MERSCOPE (VIZ 1050001). A continuació, el portaobjectes MERSCOPE es col·loca en una placa de Petri seca de 60 mm a −20 °C durant 5 minuts per a permetre que el tall de teixit s'adherisca i, immediatament, es fixa amb el tampó de fixació durant 15 minuts en una campana extractora. Els talls es llaven en PBS 1X i s'emmagatzemen en etanol al 70 % durant tota la nit.

    En el pas següent, es retira l'etanol i els talls es llaven amb PBS 1X. A continuació, s'utilitza la tinció de límits cel·lulars (kit d'incubació de límits cel·lulars; VIZ 10400009) per a marcar els límits cel·lulars i facilitar així l'anàlisi cel·lular. En resum, els portaobjectes es bloquegen amb la solució de bloqueig durant 1 h a temperatura ambient. Els passos següents consisteixen a incubar les mostres amb la solució de tinció primària durant 1 h a temperatura ambient, llavar-les amb PBS 1X, incubar-les amb la solució de tinció secundària durant 1 h a temperatura ambient i tornar a llavar-les amb PBS 1X. A continuació, les mostres es llaven amb tampó de llavat de formamida (núm. de referència 20300002) i s'incuben a 27 °C durant 30 minuts en una incubadora situada en una campana extractora. Finalment, les mostres s'incuben amb la mescla MERSCOPE Gene Panel Mix i es col·loquen en una incubadora de cultiu cel·lular humidificada a 37 °C durant 36–48 h. Utilitzem un panell personalitzat de 300 gens específics de la micròglia, l'astròglia i l'activitat neuronal.

    A continuació, els portaobjectes es llaven amb tampó de llavat de formamida i s'incuben a 47 °C durant 30 minuts. Posteriorment, els portaobjectes s'incuben amb tampó de llavat per a la preparació de mostres (núm. de ref. 2030001) durant 2 minuts. A continuació, la mostra s'incrusta en una matriu de gel i s'aclareix per a eliminar qualsevol component tissular innecessari que puga interferir en el mesurament. A continuació, el portaobjectes es fixa en una cambra de flux i es carrega en el MERSCOPE (Vizgen) i en el cartutx d'imatge. Es pot obtindre una imatge automatitzada de tot el teixit amb resolució subcel·lular i a nivell de cèl·lula individual. El programari de l'instrument MERSCOPE processa automàticament les imatges en brut per a generar mesuraments de genòmica espacial; a continuació, les mostres s'analitzen i es visualitzen utilitzant el programari MERSCOPE Visualizer.

    Referències: Paxinos & Franklin, 2019

  • Immunohistoquímica

    Després de la perfusió i fixació dels cervells, talls de 30 μm d'HIP i CPFm s'incuben amb anticossos anti-IBA1 i anti-GFAP per a tenyir la micròglia i l'astròglia, i es visualitzen en un microscopi confocal.

    Llegir la descripció completa

    En finalitzar les anàlisis conductuals, s'anestesia un grup de ratolins i se'ls fa una perfusió amb solució salina, seguida de paraformaldehid al 4 % i CaCl₂ al 0,002 % en tampó fosfat 10 mM (PB; pH 7,3–7,4). Els cervells es fixen posteriorment mitjançant immersió en paraformaldehid a temperatura ambient durant 4 h i es conserven a 4 °C en PB amb azida sòdica al 0,5 %. L'HIP i la CPFm es tallen en seccions de 30 μm (Leica Microsystems, Wetzlar, Alemanya) i es col·loquen en plaques de 24 pouets amb PBS. Després del bloqueig i la permeabilització durant 1 h amb albúmina sèrica bovina al 5 % i Triton X-100 al 5 %, els teixits s'incuben a 4 °C durant tota la nit amb anticossos primaris diluïts en PBS: anti-IBA1 (Thermo Fisher Scientific) i anti-GFAP (Thermo Fisher Scientific) per a la tinció de la micròglia i l'astròglia, respectivament. Després del llavat amb PBS, els talls s'incuben amb un anticòs secundari específic i indirecte durant 3 hores a temperatura ambient. Els talls es munten en portaobjectes amb DAPI Fluoromount-G® (SouthernBiotech, Birmingham, AL) i es visualitzen en un microscopi confocal Leica TCS SP2.

Model animal

Estudis farmacològics

Tractament amb CBD i GW0742 després de l'exposició a cada model d'estrés.
Tractament amb CBD i GW0742 després de l'exposició a cada model d'estrés.
  • Tractament farmacològic

    CBD (10, 20 i 30 mg/kg) i GW0742 (1, 2,5 i 5 mg/kg) s'administren per via intraperitoneal de manera crònica durant 2–3 setmanes a ratolins d'ambdós sexes; la sertralina (10 mg/kg, oral) s'administra com a antidepressiu conegut.

    Llegir la descripció completa

    Es tracta ratolins C57BL/6J mascles i femelles amb CBD procedent de STI Pharmaceuticals (Essex, Regne Unit), dissolt en etanol:Cremophor:solució salina (1:1:18) immediatament abans del seu ús per a obtindre les dosis requerides (10, 20 i 30 mg/kg de pes corporal), i s'administra per via intraperitoneal de manera crònica durant 2–3 setmanes. El GW0742 procedeix de Tocris (Madrid, Espanya) i es dissol en una mescla d'etanol, Cremophor i solució salina (1:1:18) immediatament abans del seu ús per a obtindre les dosis requerides (1, 2,5 i 5 mg/kg de pes corporal), i s'administra per via intraperitoneal de manera crònica durant 2–3 setmanes. La sertralina (Sigma-Aldrich, Espanya), com a fàrmac antidepressiu conegut, es dissol en aigua immediatament abans de la seua administració oral, a una dosi de 10 mg/kg de pes corporal.

    Els protocols d'estrés (SM, DSR i ECLI), així com les avaluacions conductuals de reactivitat emocional, són els mateixos descrits anteriorment.

  • PCR en temps real de gens seleccionats

    A partir dels resultats de la transcriptòmica espacial, l'expressió dels gens seleccionats es quantifica en mostres de CPFm i HIP extretes amb punxó, amb assajos TaqMan en el sistema StepOnePlus i l'ARN ribosòmic 18S com a referència.

    Llegir la descripció completa

    En finalitzar les anàlisis conductuals, se sacrifica els ratolins mitjançant dislocació cervical. En resum, s'extrauen els cervells del crani, es congelen sobre gel sec i es conserven a −80 °C fins al dia de l'assaig. Es tallen seccions cerebrals de 500 μm en diferents nivells que contenen les regions d'interés (CPFm i HIP), segons Paxinos i Franklin. Les seccions es munten en portaobjectes i es conserven a −80 °C. Es dissecciona una secció de cada nivell seguint el mètode descrit per Palkovits. S'obté ARN total a partir de mostres cerebrals extretes amb punxó utilitzant el reactiu d'extracció d'ARN total Biozol® (Bioflux, Inilab, Madrid, Espanya) en les àrees de la CPFm i l'HIP. L'ARN total resultant s'avalua i es quantifica utilitzant un NanoDrop i un bioanalitzador Agilent 2100 (Thermo Fisher Scientific, MA, EUA). Després de la digestió amb ADNasa, es du a terme la transcripció inversa per a obtindre l'ADN complementari (ADNc) seguint les instruccions del fabricant (kit de transcripció inversa d'ADNc d'alta capacitat amb inhibidor d'ARNasa, Applied Biosystems, Madrid, Espanya). Les anàlisis quantitatives de l'expressió gènica relativa dels gens seleccionats es mesuren utilitzant l'assaig TaqMan Gene Expression (Applied Biosystems, Madrid, Espanya), que empra un colorant fluorescent específic per a l'ADN bicatenari, i es fan en el sistema de PCR en temps real StepOnePlus™ (Applied Biosystems, Madrid, Espanya). El gen de referència és l'ARN ribosòmic 18S, detectat mitjançant l'assaig ribosòmic TaqMan. Les dades de cada gen diana es normalitzen respecte al gen de referència endogen, i el canvi relatiu en la seua abundància es determina mitjançant el mètode 2−ΔΔCt.

    Referències: Paxinos & Franklin, 2019 · Livak & Schmittgen, 2001

  • Immunohistoquímica

    S'analitzen la micròglia, l'astròglia i altres marcadors (seleccionats a partir dels resultats de la transcriptòmica espacial) seguint la mateixa metodologia descrita en les anàlisis moleculars.